Sorra a les mans

Al llarg de les sessions a classe, he assolit nous aprenentatges, he gaudit llegint a autors que refermen les meves postures pedagògiques. He entrat en contradicció amb altres i ho he acabat resolent en forma de síntesis, extraient el més positiu de les dues parts i també abandonant concepcions pròpies que, ara, sento errònies. He restat captivada escoltant a persones interessants… Sento que em vaig contruint a mi mateixa a través de la meva realitat, el contacte amb els altres em mostra com estic jo i em permet anar creixent des de diferents punts de vista. El ‘fer de mestre’ és una carrera que comença a la facultat d’educació però continua al llarg de la meva vida, ha omplert la meva realitat i em motiva de tal manera que sento un nerviosisme creixent, unes ganes cada vegada més grans de poder aplicar tota la teoria exercint aquesta tasca. I sento por, por a equivocar-me, por a no ser prou bona. Segur que és normal però ara és el que jo visc. Només em queda confiar en qu...

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

A l’aula d’educació infantil ens trobarem amb un grup d’infants que tindran, tots i cadascú d’ells, unes característiques i processos de vida propis. No només això, el context on es trobarà inclosa l’escola serà determinant alhora de configurar-ne els elements més rellevants i s’ha de tenir present que aquestes consideracions afectaran la nostra tasca i faran que cada vegada sigui única. Cal, doncs, tenir present aquests elements alhora de plantejar activitats generadores d’aprenentatge. Ara bé, no només serà important les particularitats i els interessos de cada infant i el seu context propi així com el de l’escola, si no que també s’haurà de plantejar els continguts de tal manera que responguin a una actuació autònoma, constructivista, d’aquest aprenentatge. Quins seran aquest continguts? Aquells que entenguem que s’han d’haver assolit en la nostra etapa, sempre d’acord amb el currículum però, com ja s’ha dit, adaptats a cada moment. Sigui com sigui, els continguts sempre s’haur...

Sovint em paro a reflexionar amb les similituds que estic trobant, i que mai m’havia plantejat, entre educació del medi social i del natural. Ja ho vaig comentar en una anterior entrada que m’ha sorprès evidenciar que, si ensenyem als infants a treballar a través del mètode científic, és a dir a comprovar les seves hipòtesis per tal d’arribar a conclusions veritables, estem ajudant a formar persones amb pensament científic però, al mateix temps, amb bona capacitat argumentativa: també en argumentació s’ha de poder demostrar els nostres premisses i formular-les amb lògica perquè es puguin considerar conclusions vàlides. Es pot afirmar que el pensament científic no té perquè ser pensament crític. Podem donar com a vàlida aquesta objecció però, des del punt de vista educatiu, el que ens permet aquesta consideració és, precisament, treballar perquè el pensament dels nostres infants no es detingui en usar exclusivament un pensament científic si no que vagi més enllà i adoptin una postur...

“ La química s’ensenya massa tard, quan ja no queda lloc per l’experiència” Izquierdo, M. Arribem a classe i ens posem a reflexionar sobre com vam treballar nosaltres les ciències naturals. La meva resposta és clara i contundent: a través de llibre, subratllat i còpia. Cap experiment, cap observació. Raonament zero. Reflexió zero. No sóc la única de classe, no em sorprèn. Venim d’una tradició pedagògica basada en la còpia i reproducció de coneixement, sense cap interiorització ni lligam amb les nostres inquietuds. Tot i ser una classe magistral, se’ns demana que ens aixequem i provem de descobrir quins són els materials que ens presenten: aparentment iguals, realment diferents. Ens agrupem i anem experimentant, provant, fent conjectures, hipòtesis, traient conclusions i contrastant-les amb les de els companyes. Són moments dinàmics, de moviments, converses, riures...al final reflexionem entre totes, comuniquem els resultats, trobem acords i ens quedem preguntes sense resp...

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...

M’encanta la literatura, sóc una apassionada des de ben petita, quan vaig començar a llegir per mi mateixa perquè no m’agradava l’accent lleidatà de la meva mare, tan diferent al de la meva mestra. Ja fa uns anys que aquesta passió s’ha ampliat al camp de la literatura infantil, llegeixo blogs, em compro contes, miro vídeos, etc. Em passaria hores fent recerca d’aquest tema i informant-me en diferents llibreries i editorials. Però fins avui no havia comprés la importància dels contes en l’aprenentatge dels infants. Bé, sí que era conscient d’aquesta importància però no fins a quin punt es podria treballar a l’aula a partir de contes totes les àrees del currículum. L’àrea de comunicació i llenguatge és el més evident, però s’escapava de la meva concepció que també el del medi es pot treballar així. Com es mostra en el projecte ‘Expliquem contes als infants, ells també ens expliquen’, a través del conte es pot fer referència al seu entorn immediat, a l’organització familiar i a tants al...

Així com en passades sessions es va treballar l’organització de l’activitat i les característiques d’aquestes en didàctica del medi natural, penso que avui s’ha toca la vessant dels valors a mostrar en aquesta àrea. Que l’educació és transmissió de valors i aprenentatge és evident, o almenys ho hauria de ser, i la didàctica del medi no en pot quedar exclosa. Les persones que es dediquen a l'educació, tenen força consensuat aquest decàleg de valors a treballar a l'aula: llibertat, respecte, responsabilitat, igualtat...valors democràtics, en definitiva, que no per ser propostes del món occidentals deixen de tenir un valor universal, desitjable a ser aplicat arreu. Personalment, mai m’havia parat a pensar que també en educació del medi podem treballar valors més enllà dels que acabo d’exposar. Efectivament, si volem una educació del medi de forma global, aquesta inclou el respecte cap a la natura. A classe se’ns planteja un dubte, es pot treballar la sostenibilitat i l’educació i...

Després de la lectura del capítol del Carles Melich i la Julia Palou ‘Quins són els fonaments per una educació en valors etics?’ així com el de la Pilar Benejam ‘Las finalidades de las ciencias sociales, la educación para la democracia’ estableixo el meu decàleg personal sobre els principis que haurien de fonamentar la pràctica de la didàctica de l’educació del medi social basats, principalment, en tres valors fonamentals: responsabilitat, llibertat i valors democràtics. -Responsabilitat. Actuar amb responsabilitat davant de les nostres pròpies actuacions o de les dels altres. -Respecte. Respectar la dignitat d’un mateix i dels altres. -Llibertat. Promoure ciutadans lliures i actius en la seva pròpia realitat. -Democràcia. Promoure actituds i valors democràtics. Enten la democràcia com a defensa de les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat entre persones. -Participació. Educar en la participació ja que sense una ciutadania implicada i participativa la resta de pri...

Actualment ens trobem immerses en un paradigma pedagògic actiu, on els infants són els protagoniste i les mestres adopten un rol d'acompanyants en el procés d'aprenetatge. Es dóna, per tant, la diferència entre el que es coneixia per ensenyament, merament transmissor de l'adult a la resta de la classe; i l'aprenentatge, que situa a l'alumne al centre, actiu, reflexiu, que parteix de coneixements previs i permet extreure'n conclusions que seran revisades amb els adults i la resta de companys. Dins d'aquesta activitat d'aula, doncs, les mestres serem les encarregades de crear ambients i aportar materials per tal de promoure l'aprenentatge. No només això, haurem d'estar atentes i disposades a l'escolta, més que a la parla, per tal de saber recollir les aportacions dels nostres alumnes. La comunicació i el diàleg, per tant, representen elements claus per aquest funcionament. És evident que la meva tendència no és separar les àrees de coneixem...

Actualment vivim en un món de canvi constant, on tenim accés a una informació fins ara mai experimentada. Estem a la era de la informació, on cada persona, amb els recursos adequats, pot fer cerques expandir reflexions i informacions. Ara bé, malgrat aquest enorme poder individual, ens trobem en una era on ens han manipulat de tal manera que semblem incapaços d’actuar, de moure’ns per acabar amb injustícies que sabem de sobre que podrien ser eliminades. Si fins avui l’interès en l’existència d’una societat acrítica i poc desenvolupada era per part de la classe dominant, avui en dia l’interès és per part del sistema capitalista. Hi ha una màquina que s’escapa a tot poder, que s’ho menja tot, arrasa allà a on va amb l’única finalitat que el benefici propi. I ara això s’ha trencat, aquest equilibri tan delicat que es mantenia trontolla i milers de persones que ens havíem acostumat a viure de forma ostentosa, estem en perill. Un perill real però que poc creuen que arribarà...el món, tal...