Així com en passades sessions es va treballar l’organització de l’activitat i les característiques d’aquestes en didàctica del medi natural, penso que avui s’ha toca la vessant dels valors a mostrar en aquesta àrea. Que l’educació és transmissió de valors i aprenentatge és evident, o almenys ho hauria de ser, i la didàctica del medi no en pot quedar exclosa. Les persones que es dediquen a l'educació, tenen força consensuat aquest decàleg de valors a treballar a l'aula: llibertat, respecte, responsabilitat, igualtat...valors democràtics, en definitiva, que no per ser propostes del món occidentals deixen de tenir un valor universal, desitjable a ser aplicat arreu. Personalment, mai m’havia parat a pensar que també en educació del medi podem treballar valors més enllà dels que acabo d’exposar. Efectivament, si volem una educació del medi de forma global, aquesta inclou el respecte cap a la natura. A classe se’ns planteja un dubte, es pot treballar la sostenibilitat i l’educació infantil a l’aula? Sí, es pot i s’ha de treballar. Les propostes que han sorgit han estat varies i totes elles interessants però el nostre grup no ha apostat pas per activitats concretes si no per la demostració diària d’aquest estil de vida ja que, penso, que un valor adquirit passa a ser un estil de vida, totalment integrat en la quotidianitat de la persona. Així doncs, l'ús mesurat de material, aprofitament dels recursos (TOTS els recursos), mostres de no-consumisme, etc. han de ser mostrats per l’equip del centre si realment es vol educar en aquests valors i s’ha de fer com a pràctica diària, no pas com a activitats esporàdiques de les que , sincerament, en dubto de l’eficàcia a edats tan primerenques.

Pensant en tot això, he topat amb una interessant pàgina web sobre educació infantil que reflexiona sobre aquests aspectes i aporta la idea del decreixement: corrent políticoeconòmica interessada en fer decréixer l’economia per establir una nova relació d’equilibri entre l’home i la naturalesa. Què millor que aquesta pràctica i l’exemple diari per treballar els valors en educació del medi i al centre en general? Adoptar aquests valors significa necessàriament canvis en el centre. Significa no mostrar quantitat de riqueses materials a les aules, significa canviar fins i tot les expressions possessives cap al bens materials, significa crear noves formes d’organització entre centres on l’intercanvi de materials en desús o aprofitat sigui fàcil i constant. A l’estil dels espais d’emmagatzemat de Reggio Emilia, on els professionals de l’educació hi poden trobar materials de reciclatge creatius.
Jo, que fa anys vaig optar per una actitud el menys consumista possible, confio en que es pot educar en aquests valors, i confio que no sóc l’única que hi creu. El reciclatge està bé, però crec que principalment hauríem d’evitar arribar a aquesta situació creant menys residus. Menys és més, i segur que aquesta contradicció els infants la prendran com a lògica si actuem amb coherència.
Jo, que fa anys vaig optar per una actitud el menys consumista possible, confio en que es pot educar en aquests valors, i confio que no sóc l’única que hi creu. El reciclatge està bé, però crec que principalment hauríem d’evitar arribar a aquesta situació creant menys residus. Menys és més, i segur que aquesta contradicció els infants la prendran com a lògica si actuem amb coherència.
Una majúscula està discutint amb una minúscula. La majúscula li diu a la minúscula 'no sé como has podido aprovar las matemáticas: más es más'. La minúscula li respon 'no es cierto, menos es más'.
Sempre ens trobarem majúscules que ens diran que estem equivocades,que el progrés sempre és positiu, que no podem optar pel decreixement. Però les minúscules sabem que no, que sovint menys és més.
Sempre ens trobarem majúscules que ens diran que estem equivocades,que el progrés sempre és positiu, que no podem optar pel decreixement. Però les minúscules sabem que no, que sovint menys és més.
Ara bé, hi ha prou amb això? jo penso que no. Crec que cal fer evident als infants el perquè de la nostra actuació, per tal d'incloure'ls en el projecte i fer-los reflexionar sobre les diferents opcions d'actuació que poden tenir avui dia. No només això, com s'extreu de la 'Carta de la terra', cal reparar el dany causat a l'ecosistema. perquè no dur als infants a un bosc que s'ha cremat? Jo no vaig veure un bosc calzinat fins als 13 anys i em va impresionar, vaig entendre el mal que es pot arribar a fer a la natura amb l'acció humana. Potser, catàstrofes d'aquestes, també són bones oportunitats per treballar tot això des d'un altra punt de vista: des de la reparació. Platar arbres, recollir deixalles del riu, etc. poden ser interessant activitats de reflexió conjunta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada