Passa al contingut principal

Una modesta mirada al món actual.

Actualment vivim en un món de canvi constant, on tenim accés a una informació fins ara mai experimentada. Estem a la era de la informació, on cada persona, amb els recursos adequats, pot fer cerques expandir reflexions i informacions. Ara bé, malgrat aquest enorme poder individual, ens trobem en una era on ens han manipulat de tal manera que semblem incapaços d’actuar, de moure’ns per acabar amb injustícies que sabem de sobre que podrien ser eliminades. Si fins avui l’interès en l’existència d’una societat acrítica i poc desenvolupada era per part de la classe dominant, avui en dia l’interès és per part del sistema capitalista. Hi ha una màquina que s’escapa a tot poder, que s’ho menja tot, arrasa allà a on va amb l’única finalitat que el benefici propi. I ara això s’ha trencat, aquest equilibri tan delicat que es mantenia trontolla i milers de persones que ens havíem acostumat a viure de forma ostentosa, estem en perill. Un perill real però que poc creuen que arribarà...el món, tal i com el vaig conèixer jo a l’escola, ha canviat i crec que de tal manera que els propers anys seran de mutació abismal. Cal estar desperta per observar aquests canvis i fer-se’n a la idea...


La concepció del temps i l’espai ja va experimentar aquesta variació radical des d’Einstein. Ara sabem científicament el que la filosofia va intuir des dels inicis: la realitat no és una, si no múltiples i tot depèn dels ulls del qui l’observa. Així doncs, ensenyem a mirar. Acompanyem als alumnes en el camí de descobriment de la realitat, primer des del més bàsic, les primeres lleis naturals que poden aprendre de forma experimental i, més endavant, aportem eines i recursos que potenciïn un pensament crític, autònom i actiu. Formem a persones capaces d’actuar en la realitat i canviar-la. Que no es s’acontentin amb el que els ve donat si no que vagin més enllà i aprenguin a crear la seva pròpia realitat.
Això es pot aconseguir amb la reflexió i la visió crítica i un dels elements que ens el pot afavorir és a través d'experiències pròpies. Els infants tenen idees sobre el que passa al seu voltant, nosaltres les hem d'escoltar i recollir, en un procés de comunicació respectuós, un diàleg constant que permeti la construcció d'idees pròpies i pensament crític.



La realitat no és tal i com ens la volen presentar, cal explorar-la per una mateixa i fer-se una idea pròpia.

Entrades populars d'aquest blog

ESPAI I TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL.

A l’aula d’educació infantil ens trobarem amb un grup d’infants que tindran, tots i cadascú d’ells, unes característiques i processos de vida propis. No només això, el context on es trobarà inclosa l’escola serà determinant alhora de configurar-ne els elements més rellevants i s’ha de tenir present que aquestes consideracions afectaran la nostra tasca i faran que cada vegada sigui única. Cal, doncs, tenir present aquests elements alhora de plantejar activitats generadores d’aprenentatge. Ara bé, no només serà important les particularitats i els interessos de cada infant i el seu context propi així com el de l’escola, si no que també s’haurà de plantejar els continguts de tal manera que responguin a una actuació autònoma, constructivista, d’aquest aprenentatge. Quins seran aquest continguts? Aquells que entenguem que s’han d’haver assolit en la nostra etapa, sempre d’acord amb el currículum però, com ja s’ha dit, adaptats a cada moment. Sigui com sigui, els continguts sempre s’haur...

LES PREGUNTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

Els valors ètics.

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...