Sorra a les mans

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...