Sovint em paro a reflexionar amb les similituds que estic trobant, i que mai m’havia plantejat, entre educació del medi social i del natural. Ja ho vaig comentar en una anterior entrada que m’ha sorprès evidenciar que, si ensenyem als infants a treballar a través del mètode científic, és a dir a comprovar les seves hipòtesis per tal d’arribar a conclusions veritables, estem ajudant a formar persones amb pensament científic però, al mateix temps, amb bona capacitat argumentativa: també en argumentació s’ha de poder demostrar els nostres premisses i formular-les amb lògica perquè es puguin considerar conclusions vàlides. Es pot afirmar que el pensament científic no té perquè ser pensament crític. Podem donar com a vàlida aquesta objecció però, des del punt de vista educatiu, el que ens permet aquesta consideració és, precisament, treballar perquè el pensament dels nostres infants no es detingui en usar exclusivament un pensament científic si no que vagi més enllà i adoptin una postur...