Els contes com a instrument d'aprenentatge.

M’encanta la literatura, sóc una apassionada des de ben petita, quan vaig començar a llegir per mi mateixa perquè no m’agradava l’accent lleidatà de la meva mare, tan diferent al de la meva mestra. Ja fa uns anys que aquesta passió s’ha ampliat al camp de la literatura infantil, llegeixo blogs, em compro contes, miro vídeos, etc. Em passaria hores fent recerca d’aquest tema i informant-me en diferents llibreries i editorials. Però fins avui no havia comprés la importància dels contes en l’aprenentatge dels infants. Bé, sí que era conscient d’aquesta importància però no fins a quin punt es podria treballar a l’aula a partir de contes totes les àrees del currículum. L’àrea de comunicació i llenguatge és el més evident, però s’escapava de la meva concepció que també el del medi es pot treballar així. Com es mostra en el projecte ‘Expliquem contes als infants, ells també ens expliquen’, a través del conte es pot fer referència al seu entorn immediat, a l’organització familiar i a tants altres aspectes del medi social, com es també el treball per la integració i la inclusió a través de textos narratius doncs, no es pot oblidar, que l’educació del medi social no pot restar aïllada d’actituds inclusives. I es que, en definitiva, no podem oblidar que els contes són inherents a l’espècie humana, han existit sempre i han estat usats per a transmetre coneixements, per a donar-nos explicacions, per explicar la realitat...Els contes, a través del llenguatge simbòlic, ens parlen de coses que ens interessen o ens preocupen i intenten entrenar-nos per la vida. Són integradors, ens agermanen malgrat els diferents origens personals. Estenen ponts i punts de conexió entre les persones, entre els sentiments, etc. Qui podria negar que es tracta, doncs, d'objectius a treballar en el medi social?

No només això, a través del conte podem anar treballant la història: el text narratiu, no només organitza l’estructura mental, si no que permet treballar conceptes temporals. El conte en si mateix és com la vida: té inici i fi. D’aquesta manera i a través d’activitats atractives pels infants, estem potenciant al màxim aquestes capacitats, desenvolupant nivells cognitius i afavorint el posterior pensament abstracte.

Com explica Mercè Palay i Escardó en la conferència inclosa en les jornades de biblioteca escolar organitzada per l’ICE de la Universitat de les Illes Balears, explicar contes ajuda a crear vincles entre l’adult i l’infant i és a través d’aquest vincle que es potencia l’aprenentatge. Sense oblidar la importància de la fantasia, tant important con a eina creativa i, per tant, de recurs bàsic per trobar solucions als problemes personals i socials. La conferència és tant interessant i reveladora que seria massa extens fer-ne referència en aquesta entrada així que el millor que puc fer és incloure-la per poder anar mirant-la un cop i altra, aprenent cada vegada una cosa nova. Al mateix temps, aquesta conferència és una mostra en si de l'ús de la literatura per a l'aprenentatge, doncs, en aquesta conferència acadèmica Palay fa ús de diferents contes per donar suport a la tesi que defensa.

Ara bé, tot conte és adequat? No, evidentment. El conte ha d’estar acuradament escollit, apostant per la qualitat de la narració i fins i tot de les imatges, aquestes imatges que ajudaran a l’infant a seguir el fil de la narració. I, sobretot, ha d’estar ben explicat. Novament, haig de fer referència a la conferència de Mercè Palay i Escardó, a la manera que usa el llenguatge i com ens atrapa amb la seva veu. Quan escoltes a gent com ella explicar històries, t’adones que la persona és la millor transmissora d’històries, no cal grans suports materials, ni representacions ni noves tecnologies. Una persona per ella mateixa, pot atrapar a l’auditori i proporcionar coneixement a través de narracions.

Sherazade és l'exemple de persona que sap usar el llenguatge oral,les narracions, per atrapar l'interés dels altres.