Una reflexió a part.

Sovint em paro a reflexionar amb les similituds que estic trobant, i que mai m’havia plantejat, entre educació del medi social i del natural. Ja ho vaig comentar en una anterior entrada que m’ha sorprès evidenciar que, si ensenyem als infants a treballar a través del mètode científic, és a dir a comprovar les seves hipòtesis per tal d’arribar a conclusions veritables, estem ajudant a formar persones amb pensament científic però, al mateix temps, amb bona capacitat argumentativa: també en argumentació s’ha de poder demostrar els nostres premisses i formular-les amb lògica perquè es puguin considerar conclusions vàlides. Es pot afirmar que el pensament científic no té perquè ser pensament crític. Podem donar com a vàlida aquesta objecció però, des del punt de vista educatiu, el que ens permet aquesta consideració és, precisament, treballar perquè el pensament dels nostres infants no es detingui en usar exclusivament un pensament científic si no que vagi més enllà i adoptin una postura crítica davant la realitat que els envolta alhora que van modelitzant-la. Un pensament crític que els hauria d’ajudar a ser persones autònomes i responsables en les seves eleccions. És feina nostra (i com a nostra entenc a tots els adults amb qui s’hi relacionen, no només des del punt de vista de les mestres) que aquesta autonomia es compagini amb heteromia, de la pròpia concepció de persona a l’alteritat, al respecte al seu entorn humà i natural.

La realitat es pot veure a través de diferents mirades. No només això, la realitat social, compartida, es compon de diferents mirades: cada persona la mira des del seu punt de vista, amb tota la càrrega cultural, social i psicològica que això suposa. Mirar la realitat des d’un únic punt de vista seria del tot simplista i ridícul, ens atraparia en una limitació de coneixement. A la pel·lícula The man from hearth s’hi planteja una qüestió que pot fer-nos reflexionar sobre aquests aspectes, doncs, poden les diferents àrees de coneixement comprendre un succés de forma aïllada? No, es quedaria en una resposta limitada. La pel·lícula és 100% recomanable.

Així doncs, s’ha d’ensenyar als infants a considerar altres àrees de coneixement i punts de vista per tal que arribin a una consideració més àmplia de coneixement. Es fa, per tant, necessari la concepció global de l’educació, sense trencaments radicals en diferents àrees i apostant així, per una metodologia globalitzadora: el treball per projectes i els ambients d’aprenentatge en són un bon exemple. Però no podem oblidar de fer-ho sempre des d’un pensament científic i racional. Un pensament racional, d’altra banda, amable, que contempli aspectes humans com són els sentiments, les emocions i, fins i tot, la intuïció. Per tal d’anar formant a infants crítics i responsables, amb una mirada global de la realitat present, passada i futura.