Ho vaig escoltar en el seu dia a Chimanda Ngozi Adichie: es va dibuixar durant gran part de la seva infantesa amb cabells rossos i pell blanca. Aquest fet pot semblar curiós, anecdòtic, divertit fins i tot. Pot fer somriure. Però quan passa davant teu, ei, de gràcia no en té cap. I passa, ho puc assegurar. Passa a Sabadell al barri de Can Rull. Passa amb alumnes de 4 i 5 anys que es representen com princeses amb llargs vestits de tons pastels, una cabellera rossa i la pell de "color carn". El "nostre" color carn. Perquè encara tenim la costum d'anomenar així al color beix, sense ser del tot conscient que eliminem d'una tirada la resta de colors que la nostra carn pot tenir, la de les persones amb les que convivim. Recordo... jo anava a l'escola i sentia una estranya sensació de vergonya pel color de la meva pell quan tornava de vacances després de passar-me hores a la platja. La meva pell adquiria un to tan morè que jo, poc a poc, m'anava a...