LES PREGUNTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort.

Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, reflexionar, entrar en contradicció i superar-la…per acabar comprovant i comunicant aquest aprenentatges.

Penso en el curs de Filosofia3/18, de fet penso en tota la carrera de filosofia i la importància de fer bones preguntes. És la base. Ja fa temps em vaig adonar que en altres disciplines és també la clau: en periodisme, en ciència, en el món empresarial…no volem respostes, les respostes expliquen la realitat a una determinada pregunta formulada el seu dia, la completen però no promouen el propi aprenentatge. El que necessitem són preguntes que ens moguin a la recerca de solucions adequades i satisfactòries. Per què s’ha tardat tant a fer-ho en educació? Per què els infants han de seure i rebre la informació que els transmet l’adult?

El que ha de guiar-nos en la pràctica educativa i

als mateixos alumnes en el seu dia a dia (i, segurament, a nosaltres mateixes)

són les preguntes que ens poguem arribar a formular.

Cal fer preguntes, però no totes són vàlides. Hi ha preguntes que mobilitzen unes habilitats de pensament, en poden dur a explicar un fet, altres promouen contradiccions, altres donen lloc a suposar, a anticipar conseqüències, altres en deixen igual...a classe tractem el model d’ésser viu. Em resulta atractiu que només a partir d’una pregunta ‘què entra i què surt del meu cos’, ‘com sóc jo per dins?’, ‘com és un conill per dins’?, podem arribar a treballar tants aspectes i tots els rellevants de l’àrea de ciències socials. No només això, com exposa l’article ‘La vida en una col i altres històries’, es pot treballar aspectes ètics a través del model d’ésser viu sempre i quant ens portin a preguntar-nos el nostre paper dins la natura. I això, personalment, em representa un element motivador, on la ciència deixa de ser un element simplement objectiu i categoritzador, per passar a ser un coneixement sistèmic de la realitat, on es pugui concebre des de diferents punts de vista i com aquests afecten al mateix fenomen.

“Sabem que l'alumnat aporta a l'aula les seves pròpies idees i que les organitza, és a dir, les modelitza; per tant, els diferents models que es van generant en intentar explicar les observacions són representacions provisionals que expliquen solament alguns aspectes de la realitat.”

R.M Tarín i T. Carbó

En aquesta comunitat d’aprenentatge i de coneixements que pretenem crear a l’aula, s’hi esdevindran amb la interacció de totes les persones que hi siguin incloses, aprenentatges contruits a través de les seves aportacions i guiats per aquestes preguntes. S’ha de tenir en compte que la majoria de preguntes que els alumnes poden arribar a formular, en un principi, són difícilment comprovables. És feina nostra, ajudar a reformular-les perquè ho acabin sent. I, d’aquesta manera, anar modelitzant la realitat, establint semblances i diferències, establint regularitats, irregularitats...diferents mirades cap a aquesta realitat i els objectes i subjectes que la configuren per acabar contruint un aprenentatge que, potser, no serà del tot complerts, però que ja s’anirà completant.

Mentre buscava per Internet informació per completar aquesta entrada, he arribat a la pàgina web del CDEC. Coneixia aquesta pàgina gràcies a diferents companys i companyes que he conegut aquesta any com a becària, però mai m'havia entretingut a descobrir el seu material fins al moment. La grandesa de la vida, que sovint et posa al teu abast el que necessites en el moment oportú...o potser és psicologia selectiva, o potser és que, com deien els filòsofs idealistes 'El jo crea el no-jo'. Sigui com sigui, trobo que és un interessant proposta a tenir en compte per la qualitat del material que hi és present.