Al llarg de les sessions a classe, he assolit nous aprenentatges, he gaudit llegint a autors que refermen les meves postures pedagògiques. He entrat en contradicció amb altres i ho he acabat resolent en forma de síntesis, extraient el més positiu de les dues parts i també abandonant concepcions pròpies que, ara, sento errònies. He restat captivada escoltant a persones interessants… Sento que em vaig contruint a mi mateixa a través de la meva realitat, el contacte amb els altres em mostra com estic jo i em permet anar creixent des de diferents punts de vista. El ‘fer de mestre’ és una carrera que comença a la facultat d’educació però continua al llarg de la meva vida, ha omplert la meva realitat i em motiva de tal manera que sento un nerviosisme creixent, unes ganes cada vegada més grans de poder aplicar tota la teoria exercint aquesta tasca. I sento por, por a equivocar-me, por a no ser prou bona. Segur que és normal però ara és el que jo visc. Només em queda confiar en qu...