Passa al contingut principal

Una reflexió a part.


Sovint em paro a reflexionar amb les similituds que estic trobant, i que mai m’havia plantejat, entre educació del medi social i del natural. Ja ho vaig comentar en una anterior entrada que m’ha sorprès evidenciar que, si ensenyem als infants a treballar a través del mètode científic, és a dir a comprovar les seves hipòtesis per tal d’arribar a conclusions veritables, estem ajudant a formar persones amb pensament científic però, al mateix temps, amb bona capacitat argumentativa: també en argumentació s’ha de poder demostrar els nostres premisses i formular-les amb lògica perquè es puguin considerar conclusions vàlides. Es pot afirmar que el pensament científic no té perquè ser pensament crític. Podem donar com a vàlida aquesta objecció però, des del punt de vista educatiu, el que ens permet aquesta consideració és, precisament, treballar perquè el pensament dels nostres infants no es detingui en usar exclusivament un pensament científic si no que vagi més enllà i adoptin una postura crítica davant la realitat que els envolta alhora que van modelitzant-la. Un pensament crític que els hauria d’ajudar a ser persones autònomes i responsables en les seves eleccions. És feina nostra (i com a nostra entenc a tots els adults amb qui s’hi relacionen, no només des del punt de vista de les mestres) que aquesta autonomia es compagini amb heteromia, de la pròpia concepció de persona a l’alteritat, al respecte al seu entorn humà i natural.
La realitat es pot veure a través de diferents mirades. No només això, la realitat social, compartida, es compon de diferents mirades: cada persona la mira des del seu punt de vista, amb tota la càrrega cultural, social i psicològica que això suposa. Mirar la realitat des d’un únic punt de vista seria del tot simplista i ridícul, ens atraparia en una limitació de coneixement. A la pel·lícula The man from hearth s’hi planteja una qüestió que pot fer-nos reflexionar sobre aquests aspectes, doncs, poden les diferents àrees de coneixement comprendre un succés de forma aïllada? No, es quedaria en una resposta limitada. La pel·lícula és 100% recomanable.

Així doncs, s’ha d’ensenyar als infants a considerar altres àrees de coneixement i punts de vista per tal que arribin a una consideració més àmplia de coneixement. Es fa, per tant, necessari la concepció global de l’educació, sense trencaments radicals en diferents àrees i apostant així, per una metodologia globalitzadora: el treball per projectes i els ambients d’aprenentatge en són un bon exemple. Però no podem oblidar de fer-ho sempre des d’un pensament científic i racional. Un pensament racional, d’altra banda, amable, que contempli aspectes humans com són els sentiments, les emocions i, fins i tot, la intuïció. Per tal d’anar formant a infants crítics i responsables, amb una mirada global de la realitat present, passada i futura.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES PREGUNTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

Els valors ètics.

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...

Mirar, fer, pensar i comunicar

“ La química s’ensenya massa tard, quan ja no queda lloc per l’experiència” Izquierdo, M. Arribem a classe i ens posem a reflexionar sobre com vam treballar nosaltres les ciències naturals. La meva resposta és clara i contundent: a través de llibre, subratllat i còpia. Cap experiment, cap observació. Raonament zero. Reflexió zero. No sóc la única de classe, no em sorprèn. Venim d’una tradició pedagògica basada en la còpia i reproducció de coneixement, sense cap interiorització ni lligam amb les nostres inquietuds. Tot i ser una classe magistral, se’ns demana que ens aixequem i provem de descobrir quins són els materials que ens presenten: aparentment iguals, realment diferents. Ens agrupem i anem experimentant, provant, fent conjectures, hipòtesis, traient conclusions i contrastant-les amb les de els companyes. Són moments dinàmics, de moviments, converses, riures...al final reflexionem entre totes, comuniquem els resultats, trobem acords i ens quedem preguntes sense resp...