Passa al contingut principal

Decàleg de la didàctica de l'educació del medi social

Després de la lectura del capítol del Carles Melich i la Julia Palou ‘Quins són els fonaments per una educació en valors etics?’ així com el de la Pilar Benejam ‘Las finalidades de las ciencias sociales, la educación para la democracia’ estableixo el meu decàleg personal sobre els principis que haurien de fonamentar la pràctica de la didàctica de l’educació del medi social basats, principalment, en tres valors fonamentals: responsabilitat, llibertat i valors democràtics.

-Responsabilitat. Actuar amb responsabilitat davant de les nostres pròpies actuacions o de les dels altres.
-Respecte. Respectar la dignitat d’un mateix i dels altres.
-Llibertat. Promoure ciutadans lliures i actius en la seva pròpia realitat.
-Democràcia. Promoure actituds i valors democràtics. Enten la democràcia com a defensa de les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat entre persones.
-Participació. Educar en la participació ja que sense una ciutadania implicada i participativa la resta de principis quedarien en no-res.
-Argumentació. Dotar d’eines i recursos per tal de promoure una actitud crítica i reflexiva davant la vida que porti a arguments i opinions vàlides.
-Visió heterodoma. Comprendre el món actual com un sistema complex i interelacionat.
-Heteromia. Acceptar punts de vista sobre la realitat i comprendre que la nostra representació és una més de totes.
-Valor cultural. Identificar, comprendre i valorar els trets distintius i plurals de les diferents cultures.
-Visió de futur. Conservar i valorar l’herència natural i cultural.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES PREGUNTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

Els valors ètics.

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...

Mirar, fer, pensar i comunicar

“ La química s’ensenya massa tard, quan ja no queda lloc per l’experiència” Izquierdo, M. Arribem a classe i ens posem a reflexionar sobre com vam treballar nosaltres les ciències naturals. La meva resposta és clara i contundent: a través de llibre, subratllat i còpia. Cap experiment, cap observació. Raonament zero. Reflexió zero. No sóc la única de classe, no em sorprèn. Venim d’una tradició pedagògica basada en la còpia i reproducció de coneixement, sense cap interiorització ni lligam amb les nostres inquietuds. Tot i ser una classe magistral, se’ns demana que ens aixequem i provem de descobrir quins són els materials que ens presenten: aparentment iguals, realment diferents. Ens agrupem i anem experimentant, provant, fent conjectures, hipòtesis, traient conclusions i contrastant-les amb les de els companyes. Són moments dinàmics, de moviments, converses, riures...al final reflexionem entre totes, comuniquem els resultats, trobem acords i ens quedem preguntes sense resp...