Passa al contingut principal

El mètode científic i l'argumentació. Dos conceptes similars i complementaris.

Actualment ens trobem immerses en un paradigma pedagògic actiu, on els infants són els protagoniste i les mestres adopten un rol d'acompanyants en el procés d'aprenetatge. Es dóna, per tant, la diferència entre el que es coneixia per ensenyament, merament transmissor de l'adult a la resta de la classe; i l'aprenentatge, que situa a l'alumne al centre, actiu, reflexiu, que parteix de coneixements previs i permet extreure'n conclusions que seran revisades amb els adults i la resta de companys. Dins d'aquesta activitat d'aula, doncs, les mestres serem les encarregades de crear ambients i aportar materials per tal de promoure l'aprenentatge. No només això, haurem d'estar atentes i disposades a l'escolta, més que a la parla, per tal de saber recollir les aportacions dels nostres alumnes. La comunicació i el diàleg, per tant, representen elements claus per aquest funcionament.

És evident que la meva tendència no és separar les àrees de coneixement, i en el cas de les ciències socials i naturals, des del meu punt de vista, encara queden més estretament lligades. Efectivament, una societat científica com la nostra no pot explicar-se de forma deslligada. La mateixa expressió ho diu: societat científica. D'altra banda, si en l'anterior entrada comentava que una de les finalitats és formar a persones crítiques i reflexives, quina millor manera de fer-ho que a través de l'experimentació, anàlisi i reflexió per extreure'n conclusions pròpies que puguin ser validades? És evident que no ens quedarem en el mer anàlisi científic sinó que a través d'aquest, es pot anar acostant als infants a les regles de l'argumentació, que estan basades en la coherència, la validesa de les premisses i les conclusions vàlides. Vist des d'aquest punt de vista, no dista molt del mètode centífic que volem aplicar a l'aula.

La finalitat és acompanyar a als infants per a que esdevinguin persones lliures, crítiques i actives. Doncs afavorim-ho des del primer moment, no amb bones intencions que es quedin en teoria, si no permeten l'acció pràctica a l'aula. a través d'aquestes activitats es podran anar treballant els valors que volem promoure: la igualtat, la coeducació, l'amistat, etc. de forma vivencial, en l'acció quotidiana al centre.


Un nou paradigma educatiu està present. Cal ser coherent amb aquests pensaments i treballar-hi amb entusiasme i esforç doncs, evidentment, no és fàcil, però val la pena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES PREGUNTES A EDUCACIÓ INFANTIL

Ha estat una tarda dura, el David no ha deixat ‘titere con cabeza’, com se sol dir. No ha realitzat un discurs amable ni molt menys, ho ha avisat: avui vinc fort. Moltes persones encara creuen que el paper de la mestra ha de ser d’acompanyar i ‘ensenyar’ coses als infants. No és així, ha d’acompanyar, estimar i promoure coneixements però, més que ‘ensenyar’, ha de crear situacions d’aprenentatge i guinar el seu propi coneixement a través de preguntes. Què difícil. Jo que aquest any tinc la crisi del final de carrera, on em plantejo si realment sabré treballar tal i com crec, és a dir, tal i com estic aprenent de forma teòrica a les aules de la universitat…no és senzill, per afavorir aprenentatge real i significatiu has d’estar atenta a les seves inquietuds i, a través d’una gran creativitat, idear situacions d’aprenentatge que REALMENT afavoreixin el seu coneixement. I deixa’ls fer, i estar al seu costat formulant les preguntes adients perquè puguin completar coneixements, refl...

Els valors ètics.

Les cites que apareixen en aquesta entrada estan recollides del capítol 2, Quin són els fonaments per a una educació en valors ètica? Parlem de valors, de la importància de mostrar-los, de la impossibilitat d’ensenyar-los i tothom assenteix. I jo, egocèntricament, penso que no és cert. Que la majoria dels que assenteixen i somriuen tenen una concepció molt diferent a la meva i no hi estic d’acord. No hi estic d’acord perquè, precisament, els he vist actuar i em repel·lent. Es mostren competitius, poc respectuosos amb la resta de companyes. Egoistes. Potser sembla contradictori que jo pensi això de forma egocèntrica i estigui en contra dels egoistes, però és que distingeixo aquests dos conceptes: puc ser egocèntrica amb el meu pensament, veure aquesta reflexió en particular a través dels meus principis. Però puc no ser egoista en el meu dia a dia, entendre i considerar el que em diu la resta. Se’ns parla del valor de la democràcia. Bàsic. Però no se’ns pregunta què entenem per d...

Mirar, fer, pensar i comunicar

“ La química s’ensenya massa tard, quan ja no queda lloc per l’experiència” Izquierdo, M. Arribem a classe i ens posem a reflexionar sobre com vam treballar nosaltres les ciències naturals. La meva resposta és clara i contundent: a través de llibre, subratllat i còpia. Cap experiment, cap observació. Raonament zero. Reflexió zero. No sóc la única de classe, no em sorprèn. Venim d’una tradició pedagògica basada en la còpia i reproducció de coneixement, sense cap interiorització ni lligam amb les nostres inquietuds. Tot i ser una classe magistral, se’ns demana que ens aixequem i provem de descobrir quins són els materials que ens presenten: aparentment iguals, realment diferents. Ens agrupem i anem experimentant, provant, fent conjectures, hipòtesis, traient conclusions i contrastant-les amb les de els companyes. Són moments dinàmics, de moviments, converses, riures...al final reflexionem entre totes, comuniquem els resultats, trobem acords i ens quedem preguntes sense resp...